31/5/10

POLENTA CRUIXENT AMB ROMANÍ I SAL



De nou J. Oliver .... si les maduixes amb suc de llimona i menta us han sorprès tant com a mi, proveu ara aquesta polenta cruixent amb romaní i sal ... els vostres convidats trigaran en endevinar que és el que estan degustant, alhora que no podran deixar de tastar-ho i tornar a tastar-ho ... serviu-ho acabada de fer, però he de dir-vos que freda està imponent..... segur que serà un aperitiu força diferent, i divertit, que podeu completar-ho al vostre gust, i on no hi podran faltar unes les olives ... encara que tant sols siguin per la copa del Martini ....

Amb aquest post, començo un recull de receptes del que va ser el menú d'una trobada amb un grup d'amics a casa meva, i que juntamnet amb els propers 11 posts, ens portaran des d'aquest entrant de polenta fins als cafès ... sigueu-ne servits!!







Despatxeu

-250 Gr. de polenta + 1 tassa per l'arrebossat
-100 Gr. de formatge parmesà rallat
-Flor de sal
-Pebre negre
-Oli
-Fulles de romaní fresc (un grapat)

Elaboració

1 .- Per fer la polenta compacta .- Seguiu les instruccions del vostre subministrador de sèmola de blat de moro. En el meu cas: poseu a bullir un litre d'aigua amb sal, i aboqueu-hi lentament els 250 gr. de polenta, tot remenant constantment durant uns 3 minuts i 1 / 2 , per tal d’aconseguir una polenta consistent,(vigileu que esquitxa!). Treure-la del foc i, sense deixar de remenar, afegiu-hi el parmesà ratllat i una mica de pebre. Esteneu-ho sobre una safata i aplaneu-ho lleugerament fins aconseguir un gruix d'uns 2 cm. Deixeu-ho refredar
2.- Un cop la polenta sigui freda i compacta, talleu-ho en cubs irregulars. Arrebosseu-ho amb la polenta reservada i fregiu-ho amb oli de gira-sol molt calent -a uns 180º- durant uns 4 minuts. Acabant el tercer minut, afegiu-hi les fulles de romaní fresc. Un cop tot ben cruixent, deixeu-ho sobre paper de cuina absorbent, assaoneu-ho amb una mica de flor de sal... i gaudiu-ho de gust.

29 comentaris:

  1. No he menjat mai polenta....i no sé per que! m'apunto la recepta, ara falta q trobi la polenta...

    Una abraçada,

    ResponElimina
  2. Mmm que rico! solo con ver la foto invita a probarlo, nunca la proviene, pero lo hare ... tengo una receta que també lleva polenta ... la había dejado un poco apartada, porque no es muy fácil encontrarla ... a ver si ay suerte y Así la prueba.

    Un saludo

    ResponElimina
  3. Apa!!! jo vaig menjar bastant polenta a Itàlia del nord però ja et dic que
    mai així ... ha de ser bastant diferent. la provi segur per a un
    pica-pica o com a entrant d'sopar estarà genial i sobretot una cosa que la
    gent no ha menjat que ja va bé ... Un petó guapíssim!!!

    ResponElimina
  4. Molt bo!!!! no he tastat mai la polenta, però la farina de blat de moro normal si que ens agrada. Provaré aquesta recepta que segur que es ben bona!!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Com et cuides i com cuides als teus !!!
    De ben segur que sorpren, aquesta polenta ja l'he guardat ;-))
    Petonets

    ResponElimina
  6. jo tampoc la he probat mai, haurem de probar.
    Un peto

    ResponElimina
  7. Tinc el paquet de polenta en el rebost i no sàvia com preparar-la així que em pareix que ja tinc la recepta ideal per a l'aperitiu del pròxim finde.

    ResponElimina
  8. Això s'ha de provar-ho. Només veient els ingredients i la forma de preparar ja resulta atractiu.

    ResponElimina
  9. La farina de blat de moro la em provat, però no la polenta, miraré si la trobo per provar, de ben segur que estarà molt bona.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. No he provat mai la polenta, sempre l'he vist cuita coma puré, haurem de provar com tu proposes perquè ha d'estar bona, i així cruixent molt més.
    Salutacions!

    ResponElimina
  11. Tinc aquest tipus de farina a casa i no l'emprada mai... realment no sabia com fer-la ara ja tinc una manera i força apetitosa.
    petons

    ResponElimina
  12. Sorprenent aquesta recepta, ja em sembla sentir el gustet del romaní amb el parmesà, bo de debò!

    ResponElimina
  13. M'has fet entrar el cuquet, la polenta és una gran desconeguda al nostre paladar, o sigui que ja és hora!!! Molts petons i gràcies, amic!

    ResponElimina
  14. Tu sempre sorprens, no he menjat mai polenta penso que ja va tocant.
    Muas!

    ResponElimina
  15. Jo sí que he provat la polenta, i feta per una dona italiana.Era boníssima!. La teva recepta és espectacular, només canviaré el romaní per orenga...(no sé què em passa amb el romaní que em produeix una cosa rara al paladar...)A reveure!(les meves filles expliquen a tothom la teva recepta del fuet de xocolata!)

    ResponElimina
  16. Tendré que hacerte caso y probar este aperitivo, y de paso la polenta. Es un gustazo descubrir cosas nuevas!

    ResponElimina
  17. Acabo d'entrar al teu blog per primera vegada i m'ha semblat fantàstic, t'aniré seguint!!! Això de la polenta no l'he provat mai, a veure si en compro i provo de fer aquesta tapa.

    ResponElimina
  18. Hola Alfons,

    Cada recepta es una sorpresa! la polenta te un gust molt curiós, jo fa molts anys vaig estar fent proves i cuinant receptes de l'Italia del Nord i es ben bona, la que presentes tu és una bona proposta per a pica pica. Enhorabona!

    Anna

    ResponElimina
  19. No he tastat mai res semblant... No em puc imaginar el gust que deu fer. I la textura... deu ser semblant a unes croquetes, oi?
    Un aperitiu per sorprendre, sens dubte!

    ResponElimina
  20. carai! com la majoria dels comentaristes, jo tampoc he provat mai la polenta, però ens ho pintes tant bé que ho haurem de provar!

    ResponElimina
  21. Només he llegit quatre o cinc receptes i se m'ha fet la boca aigua... deu ser per l'hora també :)
    Una delícia veure les fotos i llegir les teves explicacions!
    Jo ara el que vull és una mica de temps per emular les teves creacions. Enhorabona,
    Salutacions,

    ResponElimina
  22. La polenta m'és del tot desconeguda i me la imaginava quelcom que em venia a contrapèl, però només són prejudicis..., així que la teva proposta la tindré molt en compte.
    B7

    ResponElimina
  23. Vinc a donar-te les gràcies, el dissabte vingueren a dinar a casa pares germà i sogres per cel.lebrar el meu aniversari i a la taula possí els teus pomells de flor (tomaquets xerry, piruletes de formatge i gambes) y vaig quedar de categoría, ¡com lluíen! quan puga ho possaré al meu blog. La polenta crec que és la 'semola' ¿no? segur que ho prove, als xiquets els va a agradar. Un abraç i gràcies de nou.

    ResponElimina
  24. No n'he menjat mai, però m'has fet venir moltes ganes, així que miraré de comprar-ne.
    La polenta és de color groc? O el color tan bonic que té a les fotos és resultat de fregir-les?
    Una abraçada

    ResponElimina
  25. No he tastat la polenta , però miraré de trobar-ne i de provar-la així com tu ens proposes.

    Un aperitiu molt original i suggerent , com sempre

    Una abraçada

    ResponElimina
  26. Que manera original de hacerla...a mi marido y a mi nos gusta a la napolitana con salsa, queso y al horno....la haré.Muy buen idea me has dado y más ligera para este tiempo.

    Un abrazo Alfons!!

    ResponElimina
  27. hola amics!!
    aquesta vegada hi ha gairebé unanimitat: la polenta aquí a casa nostra, ens resulta molt poc coneguda ... no passa el mateix per Itàlia on, com diu la Merce, és una menga molt habitual en els àpats de cada dia, i tal i com ens explica la Silvia es cuinada de mil i una forma ... la polenta que he fet servir, té aquest bonic color que tant li agrada a la Margarida, si bé que el pas per la paella la fa encara una mica més daurada ,..... també hi ha la polenta blanca, pel que sembla té un sabor més fi i és fa servir més en plats de peix ...
    He de confessar-vos que per a mi, aquesta ha estat també la meva primera experiència a la cuina amb la polenta, però puc avançar-vos que no ha estat l'última ... la resta del paquet que va sobrar d'aquest aperitiu, va acabar en un dels postres d'aquest mateix dinar ,.... però tot al seu temps .... que entre el Martini i el cafè, hi ha un munt més d'entreteniments encara....

    ResponElimina
  28. Doncs ja estem esperant que ens expliques què hi va haver entre el Martini i el cafè, no ens facis esperar gaire, eh?

    ResponElimina
  29. He tomado varias veces polenta, porque tengo familia de Torino y les encanta, pero nunca la he probado en este textura crujiente, me parece una idea fantástica y el toque romero fresco es ideal para este aperitivo que nos has presentado!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails