Tot i que crec que tots tenim el neguit de penjar sempre en els nostres blocs, el darrer, el més recent, tot allò que gairebé ni ha tingut encara temps de sortir de les nostres cuines,....... algunes vegades apareixen algunes fotos, d'algunes receptes, atrapades en un arxiu, d'una carpeta, d'una subcarpeta, d'un directori .... que dins del nostre ordinador ha estat víctima oblidada d'un arxiu encara més recent .... fins que un dia, sense saber com, reapareix, per casualitat,..... com un autèntic jaciment gastroarqueologic .... La recepta d'avui és d'un d'aquests jaciments,..... per les dades trobades, el seu origen sembla força antic..... i probablement fou elaborada a partir d'algun dels primers números de la revista Descobrir Cuina ... comparteix el jaciment amb altres "elements", que aniran sortint, si de nou, nous arxius, més recents, no aconsegueixen deixar-los altre cop en l'oblit ...
Despatxeu Per 4 copes:
- 1 taronja sanguina
- Bacallà esquinçat ja dessalat
- Tapenade d’olives negres
- 1 tomàquet madur
- Patates xips
- 1 ceba tendra
- Vinagre balsàmic
- Oli d’oliva
Preparació
1.-Poseu a marinar el bacallà amb la tapenade d’olives negres i una mica d’oli d’oliva
2.-Talleu la ceba en juliana molt fina i la poseu a marinar amb una mica d’oli i de vinagre balsàmic
3.-Peleu el tomàquet i reserveu-ne les llavors
4.- Feu suc amb la taronja
Muntatge
Poseu el bacallà, la ceba i les llavors de tomàquet dins de les copes (petites, de vi dolç), afegiu-hi el suc de taronja amanir-ho amb la resta d’oli i tapenade marinat, afegiu uns xips de patates . ...i gaudiu-ho de gust
Me alegra que lo hayas rescatado, es una maravilla la combinación de elementos que has puesto.
ResponEliminaUn beso
Doncs que bé que l'hagis trobat, aquest cocktail ha de ser una explosió de sabors!
ResponEliminaDoncs quina sorpresa més agradable que de cop i volta trobis aquesta meravella tan bona. Les copichueles aquestes són uan monada, i aquest cocktail no té cap mena de desperdici. Mil petons, amic!
ResponEliminaA una troballa així només puc dir EUREKA. Una altra copa de festa.
ResponEliminaPetonets
Sort que l'has recuperat, perquè és una gran recepta amb una presentació exquisida. La combianació d'ingredients ha de quedar fantàstica!
ResponEliminaDoncs ves buscant, pq si surten meravelles com aquesta, estarem tots contents!
ResponEliminaUna abraçada,
Doncs continua rebuscant, que no ens ho podem perdre!
ResponEliminaI love bacalla.Great!
ResponEliminaostresssss ha quedat maquisim i segur que super booo.un petó
ResponEliminaDoncs si tot el que trobes és així, quines sorpreses ens esperen!
ResponEliminaQue bo!!!! Tens tota la raó.... I els teus jaciments estna plens de receptes com aquestes ens lleparem els dits...
ResponEliminaHagués estat una pena que aquesta marevella es perdés.
ResponEliminaQuina bona trovalla.
Un petó
Això ha de ser mel , com deim per aqui. Una marevella de combinació i presentació. Una abraçada
ResponEliminaAlfons continua buscando que maravillas como esta no se pueden perder en el fondo de una carpeta
ResponEliminauna abraçada
miquel
Estos vasitos que preparas me encantan y el de hoy con unos de mis ingredientes favoritos: el bacalao. Precisamente hoy he puesto en mi blog una entrada con bacalao.
ResponEliminaSaludos!!
Ya sabes que todo lo que va en copa tienen glamour.
ResponEliminaY este lo tiene.
Eres genial con las presentaciones.
Besos
pues como todo lo que rescates sea igual. Pq. vaya pinta . Bss.
ResponEliminaMira a mi el peix en general no em va gairé, menjo... peró vaja una mica forçada... pero em serveixen aixó i no deixo res a la copa.
ResponEliminaBss
Mel de romer... que bo deu estar aixó.
ResponEliminaBessets
http://desdelacuinadelhort.blogspot.com/
Rebusca entre els arxius, a veure si en surten petits tresors gastronòmics com aquest!! Unes copes molt i molt suggerents!
ResponEliminaUna abraçada,
Sandra
Molt bona l'introducció, jo en tinc que veig les fotos i dic i aixó com ho vaig fer?
ResponEliminaApa a continuar treient que si totes les troballes són com aquesta serà una delìcia.
Muas!
Vine por ideas pues tengo amigas invitadas a casa, me encuentro con estas copas llenas de glamour, me encantan tus presentaciones, habría sido una pena perder esta receta.
ResponEliminaBesos
Menudo hallazgo ese coktail con esa mezcla de sabores ha de ser inolvidable.
ResponEliminaSaludos
Doncs, cerca, cerca, que si tot el que tens guardat és així... Una recepta moolt bona! Una abraçada, Paula
ResponEliminaCon esa presentación y con esos ingredientes imposible resistirse.
ResponEliminaBesos.
que maravilla!!!!!!...muy rico pero mucho mucho....y es que el bacallá...me alucina
ResponEliminaUns vasets de luxe, tot el que ens presentes té un aspecte meravellós!
ResponEliminaPetonas
Un cop més, presentes una delícia "recuperada" de la teva capsa de tresors particular...Com m'agradaria tastar-la!...A reveure
ResponEliminaQuina delícia!! Que bé que l'hagis recuperada del "bagul dels records" ;)
ResponEliminaRenoi!!
ResponEliminaCom sepre, ets un crack!! Quina presentació en copeta de licor.
Salut,
Sempre queden receptes enrera, però aquesta no es mereixia estar tancada tant de temps. El bacalla amb la tapenade ha de quedar força bo.
ResponEliminaPetons.
Que bé, que les excavacions d’aquets directoris t’hagin ajudat a treure una copa com aquesta.
ResponEliminaUna abraçada
Alfons, mi niño, menudo yacimiento gastroarqueológico!. jajajajajajaja Madre mía... qué rico!!!!. Esos vasitos son lindísimos, pero es que el contraste de sabores debe ser una maravilla. Me lo apunto, que esas cosas me chiflan!
ResponEliminaUn besoteeeeeeeeeeeeee
Preparas unas cosas que entran por los ojos y que seguro que están ricas, pero que a mi nada más verlas ya me apetece comerlas o darle un bocao al monitor. Me encanta el bacalao y seguro que esta copita está de lujo!
ResponEliminaPetons!
Un contrast de sabors colossal!
ResponEliminaM'agrada! Segueix buscant i segueix trobant!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Alfons, jeje tu segueix buscant que aquestes delícies no es poden perdre! ;)
ResponEliminaAquestes copes, senzillament extraordinàries!
Petons!
un postre muy original sin duda, besos
ResponEliminaOstres, doncs si han de ser com aquests els descobriments, que surtin molts.
ResponEliminaAixò deu estar bonissim.
Ara
Que copas tan geniales, el bacalao con la naranja combinan a la perfección, como siempre un aperitivo ideal! un beso
ResponEliminaNo puedo decir muchas cosas que no hayan dicho. como siempre me entusiasma ver esas copas con tu sello que una tras otra me van cautivando. Una combinación perfecta y original!!!. me encanta!!. besos
ResponEliminaVengo a verte.....y me encuentro con uno de mis ingredientes favoritos.....bacalao....pero que delicia de copas.....solo una vez probe el bacalao con naranja y me gusto.....pero en estas copas me mato!!.....es que me tomaria (o comeria?) mas de una copa.....delicioso!!.....Abrazotes, Marcela
ResponEliminam'ha fet molta gràcia això del jaciment gastroarqueològic, jo també en tinc un i en rescato alguna cosa de tant en tant, però em passa també que le pressa per ensenyar les darreres novetats acaba tapant les coses que tenim guardades a l'armari.
ResponEliminasigui com sigui, aquesta copeta ha resistit molt bé el pas del temps, oi?
Alfons que te veo ya a lo Indiana Jones en busca de la receta perdida, jejejeje.
ResponEliminaMe encanta la combinación de naranja, bacalao y aceitunas negras.
Mi abuela materna es de un pueblo de Jaén y hace una ensalada que lleva estos ingredientes más cebollita fresca, le llaman "remojón" a mí me encanta así que con esta receta me recuerda a la de mi abuela pero "vestida de etiqueta".
Besos
qué gusto comprobar que mis manias con el blog no son solo mías y que publico lo más reciente, procuraré introducir en breve alguna receta olvidada, jajaja
ResponEliminaUn cocktail distinto que tendré que probar ;)
Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.blogspot.com
Que delicatesen ..son estas dos ultimas recetas ..las apunto ...me encantan ..besos MARIMI
ResponEliminaEs un exelent blog Felicitats i que segueixis innovant.endevany i fins aviat. Esteldor
ResponElimina