Hi ha receptes que semblen tenir un atractiu especial .... que saps des del primer moment que tard o d'hora sortiran de la teva cuina ... receptes amb un poder de convocatoria tal, que van apareixent una i altra vegada al llarg del temps en un bloc rere l'altre .... En quants blocs haureu vist, o potser fins i tot les tingueu publicades al vostre, el "Pastís de xocolata Guiness", "Les Piruletes de formatge" ,"Els Maccheroni in crosta" .. o tantes altres que estan encara a la carpeta de pendents ...
.... com aquest "Pastís de poma engrunat", que ara he rescatat de la meva ... una recepta, que fa alguns anys era de les que apareixia sense parar en un bloc rere l'altre, i que ara fa temps que no veig ... però si sou com jo, que en el món dels blocs ja aneu camí de ser un "gran reserva", segur que us la haureu trobat molts cops i cada cop segur que us ha despertat un fantàstic record .... que espero suscitar també ara en els que encara no la coneixeu....tasteu-la!!
Despatxeu:
- 300 g de farina
- 2 culleradetes de llevat en pols
- 140 g de mantega
- 1 ou
- 125 g de sucre
- ½ culleradeta de vainilla en pols
- 2 pomes grosses
- 1 llimona
- 100 g de nous
- 50 g de panses de Corint
- sucre de llustre
Preparació:
1.-Escalfeu el forn a 200º, amb l’escalfor de
baix. Poseu la farina juntament amb el llevat, la mantega en pomada, l’ou, 100
g de sucre (reserveu els altres 25 g) i la vainilla en pols, i treballeu-ho amb
les mans, fins que quedi una pasta consistent.
2.-Unteu amb mantega un motlle de 22 cm i
poseu-hi al fons tres quartes parts de la massa. Ratlleu la pell de la llimona.
Ratlleu una poma, disposeu-la a sobre de la massa, escampeu-hi per sobre la
meitat del sucre que teníem reservat, la meitat de la ratlladura de llimona,
una mica de vainilla en pols, la meitat de les nous trencades, no picades, i
totes les panses de Corint.
3.-Ratlleu l’altra poma i feu una altra capa
de farcit, igual que l’anterior, però en aquest cas sense panses, ja que a la
part de dalt del pastís es ressecarien. Esmicoleu la quarta part de massa
restant, fent petits pessics irregulars (engrunes), i poseu-les a sobre del
farcit, procurant que quedi ben cobert.
4.-Coure-ho al forn a 200º, durant 50 minuts
aproximadament.
5.- Un cop sigui fred, desemmotlleu-ho, empolsineu-ho
amb sucre de llustre. ....i gaudiu-ho de gust
Ummmm jo faig un de molt semblant i es boníssim així que aquest també ho serà, quina bona pinta!!!!!!!!
ResponEliminaPetonets
A mi m'ha provocat un somriure i molts records, comparteixo tot el què has dit sobre aquestes receptes universals que tenim a tots els blogs :)
ResponEliminaI aquest concret l'he repetit més d'un cop i no m'ha fallat mai ;)
Coincidim!!! jo també fa molt temps que tinc aquest pastís a pendents... t´ha quedat de luxe!!! quin tall més temptador... m´encanta. Petons,
ResponEliminaTiene todos los ingredientes para que sea una delicia y un aspecto que no deja lugar a dudas: es una delicia!!!, y te ha quedado perfecta. Buena semana. Besos
ResponEliminaDoncs, nosaltres el tenim pendent!!! Ja triguem, té molt bon apinta!!!
ResponEliminaUna abraçada
ja,ja¡¡ mi a gustado eso de que vas camino de un gran reserva¡¡y tiene razon es un gran pastis y ultimamente no ve tanto,muy bueno y fantastico te ha quedado
ResponEliminauna abraçada
Pues, sí... esto ya es un postre tradicional. Esto se parece a mi pan de Calatrava... muy bueno, un aspecto extraordinario, Alfons.
ResponEliminaUn saludo
Juan Carlos
TEns raó que estava de moda fa uns anys, jo també en feia un de semblant i me l'has fet recordar, hi tornaré!
ResponEliminaJo recordo haver-lo vist per primer cop al Cafè de nit, però també a d'altres... A la vista realment és preciós i al gust sembla exquisit!, hauré de posar-lo JO ara, a la meva carpeta...Una abraçada.
ResponEliminatot el que porti poma m'encanta!!! el tall és fantàstic Alfons. petonets
ResponEliminaDoncs jo encara ael tinc a pendents!!!!! A veure si ara, que he vist la teva magnífica aportació, m'animo d'una vegada!!!!
ResponEliminaPetons
Jo tampoc l'he fet i es que la llista de pendents ja es molt llarga. M'agrada aquesta capa que queda per sobre.
ResponEliminaPetons.
Gràcies per al rescat. Va be refrescar aquestes oblidades i no menys bones receptes.
ResponEliminaHola Alfons estimat i guapo tu
ResponEliminaEls pastissos de poma estan entre els meus preferits, aquest jo el faig una mica diferent, pel que amb el teu permís amoto la formula
mil petonets engrunats, Susanna
Una recepta tradicional i ben bona
ResponEliminaUna abraçada
Ha sigut llegir el nom de la recepta i imaginar-la...com m´agrada aquest tpus de tarta de poma:))) petons
ResponEliminaAlfons, una tarta que gusta a todos, me encantan todas las de manzana, tiene que estar deliciosa y la presencia te ha quedado inmejorable. Me voy a ver la cucharilla de arriba. Un abrazo, Clara.
ResponEliminammmmmm....quina pinta, m'encanta, m'apunto la recepta i em quedo pel teu bloc.
ResponElimina