27/1/13

AMANIDA DE PERA SALTEJADA, FORMATGE DE CABRA I MAGRANA



Al costat de l'Església del Pi de Barcelona, hi havia la seu de l'”Arxiconfraria de la Puríssima Sang”. Antigament els seus confrares, vestits de rigorós negre i acompanyats de creus i crucifixos, tenien l”honor” d’acompanyar als condemnats a mort en el seu camí cap al patíbul. Si la ocasió ho justificava,  si l’execució era prou solemme- si eren més de tres els condemnats- el crucifix escollit per aquell dia era el més gran, el més pesat, el més gros de tots. Afortunadament, fa ja molt de temps que el cristos ja no surten de l'església amb aquesta finalitat, però n'ha quedat l'expressió de "treure el cristo gros", per referir-se a quan quelcom va de debò, quan s`hi vol anar a totes...
I avui, aquí, també “traurem el cristo gros”.... i com que veig que sou tots partidaris del color verd  en les vostres dietes,  avui, res de menudalla,..... res d'unes simples fulletes “per acompanyar”,... avui va de debò .. tot un plat d'amanida!.... per expiar els nostres pecats!!.... sobre tots, els de la gula... ;-))



Font: Inca Chef's Club


Despatxeu:

-Peres
-Amanida variada: rúcula, créixens, escarola.....
-Formatge de cabra.
-1 magrana.
-1 cullerada de mantega
Per a la vinagreta.
-2 cullerades de xarop de magrana
-mig all 
-oli d'oliva
-vinagre de fruites i 
-sal.

Prepareu:

1.- Pel xarop de magrana. Tritureu i coleu les llavors de 1/2 magrana. Poseu el suc en un cassó  a foc baix durant uns 20 minuts aprox, fins que es redueixi a la meitat i us quedi un xarop.

2.-Talleu amb una mandolina unes làmines de pera. Col.loqueu-les en un bol amb el xarop de magrana i deixeu-ho marinar durant uns 20 minuts.

3.-Poseu la mantega en una paella i salteu-hi durant uns instants les peres, sense que s'estovin massa.

4.- Feu la vinagreta barrejant els ingredients al vostre gust

Muntatge

Col.loqueu l'amanida variada al plat. Trossegeu-hi per sobre el formatge i escampeu-hi les llavors de 1/2 magrana, incorporeu-hi les peres saltejades, i amaniu-ho al vostre gust amb la vinagreta.

12 comentaris:

  1. Boníssima! No coneixia la història de la arxiconfraria, i mira que passo sovint per davant de l'església del pi...

    ResponElimina
  2. Una ensalada bien rica, me gusta la combinación con magrana. Besos.

    ResponElimina
  3. Pues Alfons, esta ensalada si que es un verdadero pecado, es pura tentación!!!
    Me gusta la combinación de ingredientes y lo colorida que es.
    Yo tampoco conocía la anécdota que has comentado, muy curioso.
    Y gracias por pasar a verme.
    Petons.

    ResponElimina
  4. ni idea de la historia de la arxiconfraria y esta ensalada asi tiene que estar muy buena¡
    bona setmana

    ResponElimina
  5. Doncs jo m'apunto a aquesta penitencia pel pecat de la gula.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Interesante apunte histórico Alfons,que agradezco,me encanta pasear por allí.
    Una ensalada hecha a mi gusto,así que podrías invitarme amigo.

    Un abrazo y muy buena semana

    ResponElimina
  7. Alfons, qué rica la ensalada! casualmente este fin de semana he preparado una ensalada con ruccula, pera salteada y queso stilton, me encantan las ensalada con pera a salteada o melocotones a la plnacha..ummmmm! un abrazo

    ResponElimina
  8. Sento dir que tampoc conec la hostòria de la arxiconfraria....:(.... però la amanida està feta a la meva mida!!!:)

    ResponElimina
  9. Jo sóc molt d'amanida i fruita, així que aquesta recepta em sembla sensacional!

    ResponElimina
  10. Una amanida deliciosa
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Genialne danie i fantastycznie podane!!! skorzystam chętnie z przepisu. Pozdrawiam serdecznie

    ResponElimina
  12. Me encantan las ensaladas y esta es una delicia, el aliño perfecto. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails