Tinc un company que, durant un període de la seva vida, va retirar de la seva dieta tot allò que fos de color verd ... cal dir que, i amb això no ho va demostrar gaire, és un paio molt llest, va saber rectificar a temps, i tot es va quedar en una d'aquelles excentricitats amb les que de vegades ens fan somriure els genis... així que avui, i per a tots els que, amb o sense genialitats, us declareu amants del verd a la vostra dieta, unes fulletes d'aquest color .... amb un acompanyament genial!!
Font: Restaurant Maràngels, de Sant Gregori.
Despatxeu:
- 4 pomes golden
-1/2 Kg aprox. de formatge de cabra
- Endívies
- Sucre
- Mel
- Oli d'oliva
- Vinagre de Xerès
- Sal i pebre
Preparació:
1.-Preferiblement el dia abans. Prescalfeu el forn a 180 º. Encamiseu amb paper film un motlle apte per anar al forn. Peleu dues o tres pomes, talleu-les per la meitat, traieu-hi els cors, talleu-les en làmines fines i feu un primer nivell amb dues o tres capes de pomes disposades ordenadament. Talleu el formatge de cabra a rodanxes fines i disposeu-les tot fent un segon nivell dins del motlle, per sobre del de les pomes, que tingui aproximadament el mateix gruix. Alterneu successivament nivells de poma i de formatge fins a omplir el motlle (en el meu cas, 4 nivells de poma i tres de formatge). Enforneu-ho uns 45 minuts. Retireu-ho, i un cop fred, deixeu-ho reposar a la nevera.
2.-Pel puré de poma. Peleu i talleu a daus la resta de pomes. Coeu-les al microones en un bol tapat amb paper film i a màxima potència, durant uns 10 minuts. Retireu el paper film i tritureu-ho amb una mica de sal i unes gotes d'oli d'oliva. Reserveu-ho.
3.-Per a la vinagreta de mel. Barregeu en un cassó al foc, la mateixa proporció d'oli com de mel per la meitat de vinagre de xerès, amb un polsim de sal i de pebre. Remoure bé fins emulsificar-ho. Retireu-ho del foc i deixeu-la refredar.
4.-Abans de servir. Desmotlleu el milfulls de poma i formatge de cabra. Talleu-lo en porcions d’uns 6x6 cm aprox. Empolsineu-les per sobre amb sucre i caramel·litzeu-ho amb un bufador.
Muntatge
Al plat de servir, disposeu-hi un llit amb una cullerada del puré de poma, incorporeu-hi una o dues porcions del milfulles, i acompanyeu-ho amb unes fulles d'endívies amanides amb la vinagreta de mel
Pues yo también soy amante de lo verde, y hay que reconocer que tu receta de milhojas es genial, el montaje y presentación.
ResponEliminaUn beso.
Interesujący pomysł! świetnie wygląda. Pozdrawiam
ResponEliminaquina bona pinta Alfons, em quedo amb la recepta que potser ho posaré d'aperitiu per l'aniversari de l'hereu que es el mes que ve
ResponEliminaptns
He tastat aquest milfulls al Maràngels, boníssim a més molt fàcil. Com sempre un plaer venir-te a veure.
ResponEliminaPetonets
Quina amanida més bona!! ara que, només amb el milfulls de pom i foprmatge també tens unes bones postres, eh? una combinació molt bona de totaes les maneres!
ResponEliminaUn dulce salado que me pierde y más con los ingredientes que has utilizado. Una receta genial.
ResponEliminaBesos.
Pues yo soy del verde total y si está así de bien presentado y con esa mezcla tan rica se me hace irresistible!!!. verde que te quiero verde.......!!!. Besos
ResponEliminaCuanto mas mayor me hago..mas verde total, viva el verde!!!
ResponEliminaTu propuesta, excelente y la presentación, no digamos!!
Manzana y queso.... una mezcla deliciosa y con la vinagreta que le pones.... Vale! el verde ayuda, pero sin él también me lo comería ya!!
ResponEliminaFàcil i una delicia, m'encanta la combinació.
ResponEliminaAhh!!! Tots tenim algun amic d'aquest tipus es veu jejeje....
Una abraçada
Boníssima combinació Alfons. Per l'explicació entenc que es menja fred encara que en calent també prometria no? o potser es desfaria tot???. Jo sóc fan del verd però avui em quede amb el milfulls. Marta
ResponEliminaExquisito el milhojas de manzana y queso de cabra y el acompañamiento perfecto con esa vinagreta de miel. Ante esto no hay quien se pueda resistir. Un abrazo, Clara.
ResponEliminacom es pot fer règim sabent d'aquesta pàgina i copiant-te?????
ResponEliminaAmb el caramel·litzat del final ha de quedar un puntet dolç molt bo.
ResponEliminaJo sóc de les que mengen molt verd, així que aquesta recepta em sembla sensacional!
Un contrast de sabors genial.
ResponEliminaPetons.
Quina pinta Alfons, a mi m'encanta el verd però em sembla que amb aquest plat faria com el teu amic i deixaria les "fulles" a un costat!! Petons!
ResponEliminaGenial Alfons, no em va quedar tant cremat com a tu potser perquè no li vaig tirar tant de sucre, com que m'ha sobrat demà al vespré hi posaré més sucre a veure què tal! però la combinació dels dos gustos és molt bó!
ResponElimina