I per celebrar que el sol torna a lluir, que les pluges han quedat temporalment enrere .... que tots els colors de la llum és mostren en tota l'amplitud de freqüències .....que tots els tons del arc de St. Martí llueixen de nou..... i que finalment, ara potser si que, podrem gaudir d’aquell pica-pica sota d’aquest càlid sol tardorenc ... que millor que arrodonir-ho amb una nova gourmandisa !! ...amb aquests gotets d'avui .... una proposta dels amics de "La Cuina Vermella" , als que des de aquí vull felicitar per haver estat escollits en els Premis Bloc del 2010, com el millor bloc en l’apartat gastronòmic!!!.... la més radiant, lluminosa i cromàtica felicitació .....des del més subtil dels morats a la fracció més intensa del vermell: FELICITATS!!!
Ingredients:
Per l’ajoatao
-650 g de patates
-1 rovell d’ou
-Oli d’oliva verge extra
-1 gra d’all
-Sal
-1 rovell d’ou
-Oli d’oliva verge extra
-1 gra d’all
-Sal
Pel coulís de piquillos,
-1 pot de pebrots del piquillo
-2 grans d’all
-oli d’oliva verge
-mig got de vi de Porto
-sal
-2 grans d’all
-oli d’oliva verge
-mig got de vi de Porto
-sal
-ciboulet (per decorar)
-llavors de sèsam (per decorar)
Preparació
1.-Per al coulis. En una paella, aboqueu-hi 4 o 5 cullerades d’oli i daureu-hi els alls pelats i laminats. Un cop daurats, incorporeu-hi els pebrots del piquillo juntament amb el seu líquid, un polsim de sal i coeu-los a foc lent durant uns 30 minuts. A mida que es quedin sense líquid afegiu-hi, mica a mica, el vi de Porto. Un cop evaporat, retireu-ho del foc i un cop freds, tritureu-los per tal d’obtenir una salsa fina. Reserveu-los.
2.- Per a l’ajoatao. Peleu les patates i poseu-les a coure en una olla amb aigua freda i sal. Un cop comenci a bullir l’aigua contar uns 20 minut. Mentrestant, en una mà de morter, aixafeu l’all amb un pessic de sal. Un cop cuites les patates, escorreu-les i passeu-les en calent per un passapurés. Encara en calent, afegiu-hi l’all, l’ou i sense parar de remenar, amb una cullera de fusta, afegiu-hi, en un fil d’oli tant com les patates ens demanin, fins que quedi com un allioli de patata.
Muntatge
Omplir els gotets amb l’ajoatao, cobriu-ho amb una segona capa de coulís de pebrots. Decoreu-ho amb una mica de ciboulet, llavors de sèsam ....i gaudiu-ho de gust.
Guauuuuuuuuuuu me encanta. Se que soy repetitiva pero me chifla.
ResponEliminaBesos.
Jo ja els vaig tastar aquest gotets dels vermells i estaven bonissims!!!
ResponEliminaUna abraçada,
Quan la Cuina Vermella els va publicar, els vaig fer el mateix día, que bons que están.
ResponEliminauna abraçada
Doncs mira, amb aquests colors ja m'has alegrat el dia, la tarda, més ben dit!
ResponEliminaHi!
ResponEliminaWow...Wonderful pictures of a wonderful food.
En algún blog ví ese nombre de "ajoatao" que nunca había oido. no recuerdo dónde. pero ya me pareció muy rico. Por supuesto que tu lo has bordado con esos vasitos transparentes mostrando sus colores, y yo aquí imaginando los sabores. Un beso.
ResponEliminaEs un plato tradicional, la presentación es estupenda.
ResponEliminaSaludos
Qué manera de hacer "glamurosa" una receta tradicional, desde luego que me quedo maravillada tanto con las fotos como con la presentación.
ResponEliminaBesos
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAlfonso, divina como siempre! participarás en mi concurso de tapas? me haria mucha ilusion contar contigo. Un abrazo.
ResponEliminaalfons, en el seu moment ja vaig pensar que aquest ajoatao l'havia de provar, amb la teva presentació em sembla magnífic i em venen ganes de fer-lo demà mateix.
ResponEliminaMoltes gràcies amic. La millor manera de felicitar-nos és amb una recepta. Ens fa molta il·lusió que hagis triat l'ajoatao un plat exquisit, que cuinat per tu, ha de ser excels.
ResponEliminaJa t'ho hem dit altres vegades: tenim moltes ganes de conèixer-te personalment, segur que ens entendrem a la perfecció!! Mil petons.
Uyy, si, quisiera un poquito de ese sol otoñal. Aqui vamos más de una semana con bruma y el cielo gris, es aplatante.
ResponEliminaMe llevo un vasito de estos, las fiestas las tenemos encima y sería una buena alternativa para comenzar a picar.
Deslumbrante presentación, por cierto, me uno a tus cariñosos saludos para con los Vermellos.
Un beso.
El tinc encara en pendents perque me va cridar molt l'atenció estará molt bo.
ResponEliminaM'el emporto, segur que està molt bó i aquesta recepta la tinc que fer.
ResponEliminaPetons.
Aquesta recepta ja em va cridar l'atenció quan la va publicar La cuina vermella, després l'he vist en algún lloc més, ara aquí amb aquesta presentació a l'estil St hilari tan curada...Missatge rebut: la faré ben aviat!Una abraçada.
ResponEliminaComo he quedado despues de ver estos colores e imaginarme estos sabores.....creo que lo hago....pronto!!....lo hare con mis pimentones (segundo frasco....el primero ya lo comimos).....como siento esa mezcla de sabores.....Gracias por esta maravilla!!.....Abrazotes, Marcela
ResponEliminaEste ajoatao que tú has hecho es el alioli que hacemos aquí en Mallorca para comer con caracoles cocinados. Está buenísimo.
ResponEliminaAlfons, hola guapo,
ResponEliminaPrenc nota d'aquests gotets tan vistosos que deuen estar deluxe...Felicitats de nou als amics de La Cuina Vermella i a tu per aquest deliciós homenatge :)
A gaudir el cap de setmana, que tornarem a fer els aperitius al solet, biiiien! ;)
Petons,
Marina
No coneixia gens això de l'ajoatao, m'ha semblat com una brandada de bacallà barata, sense el bacallà ;)
ResponEliminaUns gotes preciosos i molt obns, aquest puré d'ajoatao ha de lligar molt bé amb els piquillos...
Que bien te han quedado estos "ajoataos", realmente son un aperitivo visualmente muy atractivo y al paladar , muy gustosos! un abrazo
ResponEliminaUna combinació de colors molt gustosa, felicitats!
ResponEliminaUna combinació fantàstica, em va sortir la mar de bó!
ResponElimina