Si per mi fos, molts cops, passaria dels entrants / primers plats, directament a les postres ... no, no és que no m'agradin els "plats principals", m'encanta trobar-me amb un bon plat de peix o de carn, però quan em toca cuinar a mi, és el plat que més em costa escollir i el que menys entusiasme hi poso a l'hora de cuinar-lo. Possiblement ja ho haureu advertit, ... en aquest bloc no en trobareu gaires ...peró per molt que intenti reduir el protagonisme d'aquests plats, reconec que és molt agoserat fer un "by pass"i deixar-los fora alhora de fer el menú, ....aixi doncs, aquest que us presento avui va ser el "segon"plat , que en realitat era el sisè, escollit per a la ocasió ...
Rest: La cava d'en Sergi .Cuiner: Sergi Torres
Despatxeu:
- 800 g de llobarro desespinat
- 200 g de botifarra negra
- 100 g de pernil de gla
- 20 g de pastanaga, de ceba, de pebrot vermell, de carbassó i tàperes
- 3 alls
- 2 dl d'oli d'oliva
- 50 g de vinagre de cava
- cerfull
- sal i pebre
Preparació
1.- Salpebreu els talls de llobarro i salteu-los en una paella amb una mica d'oli.
Quan estiguin dauradets, poseu-los en una safata juntament amb unes rodanxes de botifarra negra i deixeu-ho coure al forn a 180 graus durant uns 4 minuts.
2.-Per fer la salsa donostiarra, en una paella amb una mica d'oli salteu els alls laminats. Quan estiguin ben daurats, retireu-los i reserveu-los sobre paper absorbent.
3.- A continuació, a la mateixa paella, afegiu-hi el vinagre de cava, retireu-ho del foc, (feu-ho ràpidament i amb precaució doncs es pot encendre, teniu la tapa d’una cassola a ma per si us cal apagar-ho) remeneu-ho bé.
4.- Poseu-hi la pastanaga, la ceba, el pebrot i el carbassó, tot tallat a dauets, i les tàperes, remeneu-ho bé, torneu-ho a posar al foc i deixeu-ho coure uns minutets.
Muntatge
Emplateu el llobarro amb la botifarra, poseu-hi uns talls del pernil per sobre, i guarniu el plat amb la salsa donostiarra, els alls fregits, el cerfull picat...i gaudiu-ho de gust.
Quina barreja més bona!!! el llobarro és molt gustós, quan el trobo compro per qué ens agrada molt!!! Ho probaré!!!Ptons.
ResponEliminaUna nova versió del mar i montanya que es te de tastar, m'agrada aquesta parella
ResponEliminapetons
segur que esta bonisim,a mi tambe em costa fer segons plats jajaj crec que en tinc molt pocs,si en tinc algún jajaj aquests t'ha quedat ideal.petons
ResponEliminaVeo que aunque no sea en vasitos, haces unas presentaciones minimalistas y muy apetecibles, cosa que me encanta. Besos
ResponEliminaOstres, quina delicatessen...
ResponEliminame gusta la estetica del plato y tambien los ingredientes que le has dado a este plato.
ResponEliminamolt bona recepte
una abraçada
miquel
Jejjejeje jo també m'atiparia d'aperitius i postres! Però aquest llobarro també me'l menjaria, eh?
ResponEliminaUna combinació de sabors més que fantàstica, quina pinta!!
ResponEliminaPetons
Sandra
Mar i muntanya total!!! jejejeje Deu ser bonissim!!!
ResponEliminaHe trobat el teu bloc i em quedo seguint la teva cuina perque fas coses molt bones!
Un petonas!
Sònia
humm, qué buena mezcla mar-montaña, para chuparse los dedos ;)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.blogspot.com
Alfons, aquest mar i muntanya i presentat amb aquests colors trobo que és una proposta fantàstica.
ResponEliminaPetons!
Doncs jo trobo que tens molta traça també amb els segons... quina delícia!!!
ResponEliminaAmb els entrants/primers que fas no m'extranya q no tinguis ganes de fer segons. Jo tampoc en tindria, el llobarro convinat d'aquesta manera no l'havia provat mai, un plat molt atrevit.
ResponEliminapetons
Ara
No suelo poner pescado-carne y cuando lo he comido me ha gustado, tu opción me parece que estará buenísima, bueno como todo lo que nos pones.
ResponEliminaSaludos
Un delicatessen minimalista.....con color, textura y sabor....Que mas se puede pedir???.....Habra opcion de repeticion??........Abrazotes, Marcela
ResponEliminaUn by pass perfecte, m'encanten els mar i muntanya i aquest llobarro no podía tenir millor companyia.
ResponEliminaPetones
Té una pinta extrordianaria i la presentació de 10.
ResponEliminaFelitats,
Esther
Vayaaaaaaaa, tu plato ha encendido una lamparita en mi cabeza.
ResponEliminaMe ha gustado mucho como lo has presentado pero sobre todo, me gusta la combinación de la lubina con morcilla.
Tengo una morcilla envasada al vacío que cualquier día se muere del tiempo que hace que la tengo y no encuentro una idea que me convenza para hacerla, pero gracias a ti, ya la he encontrado.
Tu blog es una fuente de inspiración, me encanta lo que haces.
un beso
Me gusta mucho la combinación de los ingredientes, es una pena que aquí no se distribuyan butifarras.
ResponEliminaA mi em passa exactament el mateix! Per cada deu idees que tin per a entrants o postres només me'n ve una com a plat principal. Així que aquesta idea tan original que ens proposes serà un bon recurs... Mai se m'hauria acudit barrejar botifarra negra amb peix, però, per què no? Al cap i a la fi no deixa de ser un marimuntanya!
ResponEliminaFins aviat!
La Taula d'en Bernat
Extraño el vasito :)), pero como lo haces lucir de bien, se ve muy bueno.
ResponEliminaBesos
Ningú diria que no t'agrada cuinar plats principals, aquest llobarro té una pinta deliciosa! M'encanta el llobarro, super gustós, fet al forn és un dels meus peixos preferits.
ResponEliminaA casa els àpats festius son varis aperitius i un segon, aquet mar i muntanya te una pinta deliciosa.
ResponEliminaUna abraçada