Expliquen que un dia, un pastisser de nom Carmine da Fiore, es va posar molt i molt nerviós en veure aparèixer pel seu restaurant de la costa amalfitana, a un grup de gansters americans que amb uns quants col.legues de la màfia local napolitana, es disposaven a fer un “dinar de negocis” al seu restaurant. Arribant a les postres, amb els nervis, va oblidar afegir la farina al pastís, i el resultat va ser aquesta meravellosa “Torta Capresse”, una deliciosa combinació de xocolata i ametlles, que diuen, que va fer les delícies del mateix Al Capone. Des de llavors aquesta "Torta" es coneix a la regió de Capri com "TORTA CAP", en honor al mateix CAPone.
Despatxeu
-200 gr de farina d’ametlla
-150 gr de xocolata 70 % cacau
-150 gr de sucre
-100 gr de mantega
-4 ous
-sucre de llustre
-un rajolí de rom (opcional)
-200 gr de farina d’ametlla
-150 gr de xocolata 70 % cacau
-150 gr de sucre
-100 gr de mantega
-4 ous
-sucre de llustre
-un rajolí de rom (opcional)
Preparació
1- Poseu a fondre la xocolata al bany maria. Treballeu la mantega en pomada amb el sucre fins que quedin ben integrats i afegiu-hi tot remenant, els rovells primer i la farina d’ametlla i la xocolata fossa desprès, fins obtenir-ne una massa homogènia
2- Munteu les clares a punt de neu i ajunteu-ho amb la massa anterior amb moviments suaus. Afegir el licor si ho voleu.
3- Ompliu el motlle i enforneu-ho a 180 º uns 25 minuts. Ha de quedar una capa feta exterior i tendre a l’interior. Desemmotlleu-lo, empolsineu-lo amb sucre de llustre ... i gaudiu-ho de gust.
1- Poseu a fondre la xocolata al bany maria. Treballeu la mantega en pomada amb el sucre fins que quedin ben integrats i afegiu-hi tot remenant, els rovells primer i la farina d’ametlla i la xocolata fossa desprès, fins obtenir-ne una massa homogènia
2- Munteu les clares a punt de neu i ajunteu-ho amb la massa anterior amb moviments suaus. Afegir el licor si ho voleu.
3- Ompliu el motlle i enforneu-ho a 180 º uns 25 minuts. Ha de quedar una capa feta exterior i tendre a l’interior. Desemmotlleu-lo, empolsineu-lo amb sucre de llustre ... i gaudiu-ho de gust.
Ostres, q bona aquesta recepta i m'anirà molt bé, pq no sabia q fer amb la farina d'ametlla q tenia al rebost...
ResponEliminaNo coneixia gens l'origen d'aquest pastís. M'encanten totes les llegendes amagades darrera les receptes... Qui sap si és veritat de debò, oi?
ResponEliminaSense farina, ha de quedar un interior molt humit i tendre... boníssima!
Baja, entre aquesta torta i la crema de xocolata de la Gemma de l'altre dia ja es comença a posar difícil l'elecció pel pastís que tinc pendent! No he fet mai cap pastís amb farina d'ametlla, serà qüestió de fer la prova.
ResponEliminaGemma
Ostres, no m'extranya que el Capone es quedés meravellat, quina delicia.
ResponEliminapetonets
Ara.
Hola. Felicidades por el blog.
ResponEliminaUna duda, la harina de almendra es almendra molida ??
Gracias.
Javier
Ja es cuidava bé ja el Capone, no m'extranya que li agradés. Gràcies per l'explicació
ResponEliminaAnda que no sabia nada el tío..Me encantan estas cositas preparadas con harina de almendra, creo que le da una jugosidad increible.
ResponEliminaBesos!
A part de delectar-me amb totes les teves receptes, la de coses que aprenc cada vegada que entro al tu bloc!
ResponEliminaUna abraçada
Guaaauuuuu Alfons que bueno!!Tengo harina de alemendras y todavía no la he utilizado...que buena combinación con chocolate!!!
ResponEliminaSe me acumula la faena,tengo tantas recetas pendientes,que a veces no se que hacer...pero esta exquisites cae seguro.
Un abrazo.
Quina casualitat Sonia, doncs et solucionarà fantàsticament aquest execent de farina d'ametlles i molt em temo, que molts dels que puguis tenir en un futur.. estic convençut que t'encantarà
ResponEliminaqui sap si és veritat o no Gemma, peró ja saps el que diuen " si non e vero e ben trobato"
Davant d'una decisió tan dificil, Gemma, calen respostes salomòniques: fer tots dos!!
Ara, era un tipus dur, ....peró sensible amb els plaers de la taula
Si Javier, es almendra cruda molida
Carmen, segur que a la garjola de la Roca, algun cop va recordar aquesta exquisidesa
Laura, queda con una capa exterior firme y un interior muy tierno... muy acorde para todo un Capo mafioso.
Margarida, l'honor de tenir-te per aqui, és només comparable amb el plaer de llegir les entrades que escrius en el teu bloc ...
A mi me sucede igual Silvia, muchas recetas donde escoger... pero esta solo te arrepentiras si no la repites ..
Una Abraçada a tot/es
Alfons,
ResponEliminaNo coneixia "la torta" ni molt menys la història que expliques. La història em sembla interessant però la Torta Cap sensacional!.
Una abraçada
Hola, hola!
ResponEliminaEt deixo aquest missatge per dir-te que hem inclós el teu bloc als enllaços del nostre (olleta de verdures). Resulta que tenim un petit apartat on volem incloure tots els blocs de cuina escrits en català que coneixem. Si no et fa gràcia ens ho dius, que no volem incloure a ningú que no vulgui ser-hi...
Vaig a donar un cop d'ull al teu bloc, que l'acabo de descobrir!!
Salut!
Alfons sensacional!!No me pude resistir,en casa todo con almendra gusta y una tarta así con chocolate no la había hecho.Deliciosa,fué un éxitazo.
ResponEliminaMuchísimas gracias y un día de estos la pondré en mi blog,me gusta homenajear a mis blog preferidos,poniendo una receta suya y dedicarsela.
Un abrazo y buen fín de semana!!
Be Josep, veig que has agafat el truc... i anomenant-la CAP t'has posicionat clarament....Benvingut al clan ;-))
ResponEliminaHola Massitet...Em sembla una fantàstica idea i no hi tinc cap inconvenient en estar en la llista ... al contrari!! vaig a donar un tomb pel teu bloc,... segur que en descobriré molts que no conec..
Silvia, en el tiempo quie llevo con este bloc, creo que la cosa que mas me satisface es saber de alguien que ha triunfado en su mesa inspirandose en alguna receta de por aqui.. asi es que yo también me siento tanto o mas satisfecho con tu éxito... y no hace falta que te lo diga, pero será todo un honor encontarla en tu bloc si algún dia decides colgarla alli....y gracias por decirmelo..
Un abrazo
Alfons,cuando puedas pásate por mi blog.
ResponEliminaMuchas gracias!!!
Hola Alfons, pel blog de Silvia he conegut el teu. He fet la recepta d'aquesta torta mafiosa. No se com sortirà però crec que no pot fallar. Moltes gràcies!
ResponEliminaAcabem de menjar-nos aquesta "torta" per postres. Espectacular! L'hauré de repetir: ens ha agradat MOLT! Moltes gràcies per la recepta!
ResponEliminaHola, l'he probat i és boníssima, però... la pasta ha pujat 1 cm. només. És possible que amb un sobre de llevadura quedi molt millor? La pregunta és, s'espatllarà la textura del pastís si queda més alt?
ResponEliminahola anònim .. si és un pastís força pla,... que recorda a la "torta de Santiago" pero amb un deliciós gust de xocolata ... jo mai ho he provat incorporant-hi llevat, i crec que no seria igual ...per`sempre es pot trobar...
ResponEliminauna abraçada