No fa molts dies, a través del bloc de club de cuines, i amb vistes a la festivitat de Sant Jordi, se'ns demanava a molts de nosaltres la nostra participació, mitjançant la recomanació d'un llibre de cuina ... jo em vaig deixar anar per la primera impressió i vaig decidir-me, a través d'un dels seus llibres, més per l'autor que pel llibre en si .... i aquest autor no podia ser altre que el gran José Andrés.... Així és que la recepta d'avui, és obligada... un petit entreteniment del gran mestre ....
Despatxeu:
-Ous de guatlla
-1 tall de moixama
-Formatge parmesà
-Sal fumada en escates
-Oli
Elaboració:
1- Folreu l’interior d’un gotet amb paper film i pinteu-ho amb una mica d’oli. Amb la punta d’un ganivet i amb molta cura, obriu l’ou de guatlla i aboqueu-ho dins del gotet. Tanqueu el paper film fent una bossa i lligueu-la ben fort pel cap d’amunt amb un cordill.
2- Poseu un cassó amb aigua al foc i feu que arrenqui el bull. Aboqueu-hi els farcellets amb els ous de guatlla i deixeu-los coure uns 30-40 segons, fins que la clara qualli i el rovell no. Traieu-los del l’aigua bullint, deixeu-los refredar i retireu el paper film amb cura de que no es trenquin.
3.- Feu petits daus amb el tall de moixama. Reserveu-ho.
Muntatge:
Poseu els ous en la cullera de degustació, acompanyeu-ho d’uns dauets de moixama, una mica de formatge parmesà ratllat per sobre, unes escates de sal, un rajolí d’oli... i gaudiu-ho de gust.
Un petit entreteniment per gaudir-lo amb molt de gust!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
M'ho poses molt dificl, Alfons! Aqui no puc trobar moixama (q tampoc he provat mai) i els ous de guatlla son dificils de trobar tb...m'ho apunto per quan baixi a BCN...
ResponEliminaUna abraçada,
Ay Hilari tu y tus excentricidades jejeje...MARAVILLOSAS cucharas...ya conocía el truco del cordel,se lo vi hacer a Arzak.
ResponEliminaBueníisma presentación ;))
Besos
Mmmh! Trobe boníssims els ous de guatla!
ResponEliminaPer cert, aquesta operació amb el paper de plàstic es pot fer amb el paper típic de plàstic que venen als supermercats???
Un nou i magnífic entrant per afegir a la col·lecció dels que habitualment ens dones a conèixer.
ResponEliminaUna abraçada
La moixama sempre l'he sentit anomenar a la meva mare que li agrada moltíssim. Té un gust bo però molt contundent!,la recepta, com sempre, sorprenent! A reveure!
ResponEliminaCaram noi, quines culleretes!!! Molt bona pinta!!
ResponEliminaPetonets
Un petit però exquisit entreteniment ;) No ho he tastat mai! Gràcies i gràcies també per la recomanació del llibre, Alfons!
ResponEliminaPetons i bona setmana,
Marina
Un petit gran entreteniment. Petonets
ResponEliminaPerfecto. Aunque yo sustituir la mojama por atún en aceite, más que nada porque no sé dónde adquirir uno.
ResponEliminaNo gasto mai moixama, pero m'has donat una idea sensacional! Quina feinada fer els ous de guatlla, tan petitons... El Jose Andres es el rei de les tapes ;)
ResponEliminaAlfons, quin muntatge més vistós.
ResponEliminaQué és la moixama?
Una abraçada
Aquesta recepta jo també le fet algun cop i triomfa, seguia tots els programes per la tele d`en José Andres
ResponEliminaPetons
Alfons, aquestes culleretes han de ser extraordinàries! Entre la tonyina i els ous de guatlla... mmm!!!
ResponEliminaPetons!
Quina cullereta mes especial la moixama a ma casa se pot dir que no falta mos agrada molt.
ResponElimina