Aquesta és una d'aquelles receptes d’enamorament sobtat, d'amor a primera vista .... des del primer cop que la vaig veure al bloc de “Pyty en la cocina”, vaig saber del cert que algun dia si més no, intentaria veure que en surt per tal de tastar-la ...i aquí teniu els resultats d’aquesta curta, però intensísima relació... des del primer moment a la cuina, fins que va desaparèixer l'última engruna a taula .. tot un plaer.... reconvertit ara en aquest post... tasteu-la....paga la pena l’intent !!
-->
Despatxeu ( per 12 minitartaletes + 1 de 12 cm de diàmetre)
Per a la "pasta brisa"
-150 g. de farina
-75 g. de mantega pomada
-Un pessic de sal
-Un pessic de sucre
-1 Ou
-1 Cullerada de llet freda
Per al farciment
- 50 g. de sucre
-1 Cullerada rasa de farina de blat de moro
-100 c.c. de suc de taronja sanguina
-1 Culleradeta de ratlladura de taronja sanguina
-35 g. Mantega en pomada
-1 Ou
-30 g. de sucre extra
-150 g. de farina
-75 g. de mantega pomada
-Un pessic de sal
-Un pessic de sucre
-1 Ou
-1 Cullerada de llet freda
Per al farciment
- 50 g. de sucre
-1 Cullerada rasa de farina de blat de moro
-100 c.c. de suc de taronja sanguina
-1 Culleradeta de ratlladura de taronja sanguina
-35 g. Mantega en pomada
-1 Ou
-30 g. de sucre extra
Elaboració
1.-De la pasta brisa. Preescalfeu el forn a 180graus.Unteu amb una mica de mantega els motlles que tingueu pensats fer servir. Barregeu tots els ingredients i pasteu-ho fins que tingueu una massa uniforme i que no s'enganxi. Cobriu-ho amb film de plàstic i refrigereu-ho un mínim de mitja hora a la nevera. Després estireu la massa, talleu-la i folreu els motlles. Punxeu tota la superfície amb una forquilla, i porteu-ho de nou a la nevera per una mitja hora més. Enforneu-ho , tapeu-ho amb paper de forn i coeu-ho en sec durant uns 10-15 minuts, segons la mida del motlle. Reserveu-ho.
2.-Per al farciment. Separeu el rovell de la clara, i reserveu-la per a la merenga final. En un cassó, barregeu-hi el sucre, la farina de blat de moro i el suc de taronja. Cuineu-ho a foc mitjà i sense deixar de remenar fins que comenci a espessir. Baixeu el foc al mínim i seguiu cuinant durant un minut més . Retireu-ho del foc i afegiu-hi el rovell, la ratlladura de pell de taronja i la mantega. Barregeu-ho bé i deixeu-ho refredar una mica.
3.-Ompliu les cassoletes de pasta brisa amb el farciment i poseu-ho a la nevera de nou durant 1 hora..
4- Per a la merenga, Augmenteu la temperatura del forn a 240 graus. Munteu la clara a punt de neu i afegiu-hi el sucre gradualment i sense deixar de batre. Amb la màniga pastissera i el broquet en forma d'estrella, feu petits munts sobre del farcit. Enforneu-ho uns 3 minuts o fins que estigui lleugerament daurada ... i gaudiu-ho de gust.
Madre mia que delicia!!!! Esta tarta tiene un aspecto brutal, que maravilla, tomo nota porque quiero hacerla!felicidades !!!
ResponEliminaAquestes tartaletes segur que són boníssimes!
ResponEliminaHavia pensat de fer-ne amb el lemon curd i merengue per sobra. Et copio la teva idea!
Petonets
HOLA ALFONS, GUAPO TU
ResponEliminaQUINA PINTA MES DELICIOSA I AMB TARONJA SANGUINA, RECORDO QUE DE PETITA EREN LES QUE MÉS M´AGRADAVEN ..AQUESTES...
DESPRÈS AMB EL TEMPS NO SE EL MOTIU PERÒ VAREN DESAPAREIXER DEL MERCAT, L´ALTRE DIA COMENTAVEN PEL CANAL COCINA QUE L´ESTAVEN TORNÀN A INTRODUIR I QUE ERA UNA PENA QUE VA ESTAR A PUNT DE DESAPAREIXER...
VAIG ANAR AL MERCADONA I EN TENIEN VAIG SER FELIÇ...SEGUR QUE LA FAIG AQUESTA RECEPTA
PETONETS SUSANNA
Com sempre una altra delícia. Amb aquest aspecte que tenen, una altra recepta que provo, de moment, totes han estat un èxit i aquesta no serà menys.
ResponEliminaPetonets
Quina manera més dolça de començar la setmana, Alfons! Quina pinten fan, ummm! A veure que diu la Pity però a la vista està...Prova superada! :)
ResponEliminaVull un mos pel cafè, si us plau! :O
Besets i bona setmana,
Marina
Les taronges sanguines són molt bones, i Aquestes tartaletes segur que millor!Aquest diumenge vaig fer crema de taronja, i sense voler les vaig comprar d'aquestes sanguines... i sorpresa quan vaig fer el suc.... vermell-granate! això que les taronges per fora no ho eren pas!total me'l vaig veure i vaig fer el suc amb les de taula.. però també hagués pogut quedar bé, no? Veient aquestes tartaletes, un altre dia igual ho provo...
ResponEliminaSalutacions
No he probado las naranjas sanguinas, al menos conscientemente ( es que soy mas de asfalto que las farolas), pero las buscaré que me ha llamado mucho la atención tu receta.
ResponEliminaPreciosa presentación.
Un abrazo.
Esas naranjas son deliciosas,el postre divino,me encantan con masa brisa caserita...una tentación Alfons.Puro lujo ;))
ResponEliminaBesos
carai, amb la descripció que en fas, ve de gust tastar aquestes tartaletes...on les trobes les taronjes sanguines?
ResponEliminaNo m'estranya que fos amor a primera vista... ha de ser bona de veritat! A mi també m'agrada molt la taronja sanguina i val la pena aprofitar ara que estem al final de temporada ;)
ResponEliminaAlfons, com m´alegra q posis aquesta recepte...a Holanda en venen molt de taronjes sanguines i mai no se q fer amb elles....me l´apunto!
ResponEliminaUna abraçada,
Doncs per a mi aquestes tartaletes també han estat un amor a primera vista. No sé on trobar taronges sanguines, miraré a la Boqueria, potser.
ResponEliminaL'amor a primera vista és el millor que hi ha, i normalment els reseultats sempre son meravellosos. Pensem que és una recepta molt encertada i moooolt bona. Petons.
ResponEliminaAbans que s'acabin les taronges sanguines haurem de provar aquesta recepta! Ha de ser boníssima!
ResponEliminaUaaaaaau!, són precioses, les tartaletes sempre són espectaculars a la vista però aquestes, a més, al paladar...una recepta a tenir en compte!a reveure Alfons!
ResponEliminaQué forma más extraordinaria de incluir en un postre un cítrico tan bonito y rico como la naranja sanguina. Y qué cuidada presentación. De quitarse el sombrero.
ResponEliminaUna delciia más buena, que exquisitez.
ResponEliminaSaludossss
buena semana
Aquestes cassoletes són genials! A la meua caseta tenim un arbre de taronges de sang (així en diem nosaltres) i sempre m'han agradat especialment. Tenen un toc àcid que de vegades ve molt de gust.
ResponEliminaM'apunte la teua proposta!
De bien jolies gourmandises;)xxx
ResponEliminapues qué te voy a decir Alfons, si parece que me repito mucho contigo, pero es que tienen una pintaza increible, la presentación es maravillosa, en fins, que das asquito, jajaja
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
M'agraden molt les tartaletes i amb eixes taronjes ummmmm.
ResponEliminaQuina delicia Alfons! T'han quedat molt bé. Jo també m'anoto la recepta perquè m'han agradat. Una abraçada!
ResponEliminaAlfons, totes les tarteletes de fruita m'encanten! I aquesta de taronja sanguina no serà menys! ;)
ResponEliminaPetons!