20/6/10

AMANIDA DE TOMÀQUETS CONFITATS, FORMATGE FETA I PINYONS



Unes portes més enllà, al carrer on visc, hi ha plantat un gran pi pinyoner, que, fa uns dies, va deixar caure enmig de la vorera, just uns instants abans que jo hi passés per sota, una immensa pinya carregada de pinyons que van quedar escampats per terra .... així és que doble fortuna per mi, primer per no caminar més de pressa, doncs igual m’encertava de ple, i segon per que vaig poder recollir tots els pinyons !!..... la llauna va ser pelar-los un a un, ...però he de dir-vos, que tenien un intens sabor i amb només un petit grapat, va ser suficient per donar un perfum molt particular a aquesta amanida. L’altra delícia van ser aquests tomàquets confitats, que juntament amb el formatge han fet de tot plegat una amanida lleugera, però amb un deliciós contrast de sabors, i que va servir com un magnífic acompanyament del gotet que us presentaré en el proper post .. o va ser al revés?...

I com que encara estic dins del termini, amb aquesta recepta participo en el " I er Concurso Carolus Cocina: Tu Mejor Ensalada"...



Font: "Cuines" de TV3



Despatxeu

-Rúcula, canonges, enciam, espinacs....

-Tomàquets madurs de branca
-Oli
-Mel
-Romaní i farigola
-Formatge feta
-Sal
-Pebre
-Vinagre

Preparació

1.-Per a confitar els tomàquets – Escaldeu-los durant uns segons, peleu-los i talleu-los en quatre o sis talls cada un. Poseu prou oli en un cassó per tal de que els tomàquets quedin coberts i , a foc suau, afegiu-hi una branqueta de romaní i una de farigola fins que agafi escalfor . Afegiu-hi els tomàquets i deixeu-los confitar, a foc molt suau, durant aproximadament uns 20 minuts més, o fins que siguin al vostre gust. Escorreu-los i reserveu.


2.-Prepareu una vinagreta aprofitant l’oli de confitar els tomàquets afegint-hi sal , pebre, una cullerada de mel i vinagre al vostre gust.


3- Durant uns minuts, en una paella sense gens d’oli, torreu lleugerament els pinyons.



Muntatge


En una safata poseu-hi l’enciam, rucula, canonges… , afegiu-hi el formatge feta a petits bocins, el tomàquet confitat, els pinyons, amaniu-ho amb la vinagreta de tomàquet ... i gaudiu-ho de gust

24 comentaris:

  1. Jo vaig fer ahir una amanida semblant, pero amb formatge de cabra, bonissima! m'agraden el teus tomaquets, confitats, pero sencers...

    Una abraçada,

    ResponElimina
  2. Muy buena ensalada! Tengo queso feta y tomates confitados,pero pondré lechuga en vez de espinacas y canónigos,me encanta tu receta.
    Besos

    ResponElimina
  3. Aleee!! com m´agrada aquesta amanida, m´agrada la miri per on la miri.
    I els tomaquets confitats,i la vinagreta,i....tot.
    La faré demá, m´encanta.
    Un petó.

    ResponElimina
  4. No he provat els tomàquets així, freds i en amanida, estaran molt gustosos
    m'ho apunto i aniré provant cosetes amb ells
    una abraçada guapo!!!

    ResponElimina
  5. Quin greu em sap no saber que estaves per allà!...quina ràbia, m'hagués encantat conèixer-te en persona.Un altre cop serà...però serà,eh?.La recepta que ens presentes és molt refrescant! bona tria!A reveure!

    ResponElimina
  6. Que delicia de ensalada!!! Me encanta como has combinado los ingredientes. Tomo nota.
    Un besiño.

    ResponElimina
  7. Que ensalada más rica! y que suerte tuviste por llevarte unos cuantos piñones a casa además de no ir más deprisa y que estos hubiesen caído sin querer sobre ti... uy que faena! pero aun más suerte, porque los piñones, están carísimos! solo los compro cuando voy a un pueblecito, que una mujer tiene una tienda de especias y lo venden algo más barato, porque en los supermercados se pasan un botecito, pequeño a precio de oro... como me enrollado eh! jaja, y es que a mí los piñones me encantan, al igual que tu ensalada, tiene ese puntito que la hace deliciosa, con esos tomatitos... de buena gana me la comía!

    Un beso

    ResponElimina
  8. Aquests són els plats que a i m'agraden: fresquets i fàcils de fer!
    Quan compro pinyons, penso que encara són barats! Alguna vegada he agafat alguna pinya de la muntanya, i és veritat, la feina és teva en pelar-los i fer que et surtin sencers!
    Molt maca la foto d'aquesta amanida!

    ResponElimina
  9. A casa també tenim un pi pinyoner, i el meu pare els pela... i quan ha acabat entenem el perquè són tan cars els pinyons. Aquesta amanida tan grega ens ha fet transportar al nostre viatge de noces, a Atenes i Creta, on vam ser tan i tan feliços. Molts petons.

    ResponElimina
  10. Hola Alfons

    Boníssima aquesta amanida, no sabia la tècnica del tomàquet confitat per amanida, sempre s'apren alguna coseta oi? i afortunat que no et va caure al cap la pinya i sí a les mans!!

    Anna

    ResponElimina
  11. Que rico y que suerte de encontrarte con la piña, te copio la receta, estoy en plena operación verano.

    Besos

    ResponElimina
  12. Alfons,
    Una magnífica amanida, fresca i aromatitzada.
    Els pinyons efectivament son bonísssims però una llauna pelar-los, tens tota la raó.
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Umm quina delícia!!! les amanides m´agraden moltíssim i amb aquests pinyons caiguts del cel ha de ser menjar de deus :))

    ResponElimina
  14. Obrir els pinyons un a un és una feinada que val la pena fer, són boníssims!
    Una amanida refrescant i molt bona!

    ResponElimina
  15. Una super ensalada, me encanta todo lo que has puesto en ella y sobre todo la ventura de esa piña cargada, vaya suerte con lo caros que son los piñones, al menos por aquí.
    Un beso y buena semana.

    ResponElimina
  16. apa! quina xiripa! amb el cars que van els pinyons!! Recordo com de petita teniem un pi pinyer a casa i em dedicava a menjar-me tots els pinyons que pacientment anava traient...i en aquell temps no sabia que eren tant apreciats!!

    ResponElimina
  17. Obrir els pinyons es una bona feinada, però posats desprès amb aquesta amanida tan bona, no tenen preu.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Una molt bona amanida! i sí que és una doble sort que me n'alegro, si és que l'aroma dels pinyons acabats de desclovar és una autèntica delícia..., però van arribar tots a l'amanida o es va predre algún de camí a la boca entre picar i picar?
    B7 i molt bona revetlla!

    ResponElimina
  19. No he fet mai tomàquets com tu proposes, o sigui que els hauré de provar. I sí que vas tenir sort amb la pinya... els pinyons acabats de treure de la pinya no tenen res a veure amb els que comprem!

    ResponElimina
  20. une salade colorée et riche en saveur, un régal pour les papilles
    bonne soirée

    ResponElimina
  21. Muy buena la combinación de los ingredientes, queda muy apetecible. Habrá que probarla, no?

    ResponElimina
  22. Els pinyons collits del bosc tenen un gust molt diferent dels que es troben a les botigues, llàstima que sigui tan entretingut pelar-los. Una amanida fantàstica!!!

    ResponElimina
  23. Hola Alfons!!
    Una amanida gustossíssima!!! I quin sort de pinyons!!! Ara pelar-los realment... és pesat!
    Amb la calorada que fa venen molt de gust les amanides i trencar el mite de que són sosses com a plat m'encanta! La teva n'és la millor prova!
    Felicitats pel plat! Ja tenia ganes de tornar a passejar-me per "casa" teva! :D

    Molts petons!

    ResponElimina
  24. Per això són tan cars els pinyons: per la feinada que porta pelar-los!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails