Tot i que tradicionalment calçots i calçotades estan lligades a Valls i a la comarca de l'Alt Camp, jo, que soc del Penedès, recordo fer calçotades entre vinyes i ceps des que la meva memòria en té record .... i he de dir-vos que, de bons que son, rar és el cop en que "s'ataca" a carxofes, costelles i botifarres a la brasa, quedant encara algun manat de calçots ja cuits ... així és que la recepta d'avui té molt d'encant ... i és que a la calçotada d'aquest cap de setmana, arribant a les postres, algú va descobrir casualment un paquet de paper de diari "covant" un grapat de calçots cuits, que entre els més de 300 que varem coure a les flames d'unes bones vergues, van quedar inexplicablement "oblidats ".... així és que revestits amb aquesta flamant "casaca", varen resultar, a l'endemà, una saborosa forma de donar a aquests magnífics calçots una segona oportunitat a taula ...
Amb aquesta recepta voldria participar en el concurs proposat per Chef Pimienta Rosa d'aquest mes de març...
Despatxeu
-Calçots cuits
-Ou
-Farina
-Sal
-Salsa de xató
Preparació
1.- Netejeu els calçots i reserveu-ne només la part blanca més tendra. Feu una pasta amb la farina, una mica d'aigua,una punta de sal i l`ou. Passeu-los per la pasta i fregiu-los en oli calent i abundant.
2 .- Per a la salsa de xató. Seguiu el mateix procediment que per la salsa de la xatonada
Muntatge
Serviu els calçots amb casaca acompanyats d'una mica de salsa i....gaudiu-ho de gust
Muy buena idea de recomvertir unos calçots quemados y olvidados en unos CALÇOTS AMB CASACA con esa casaca crujiente demasiado para el cuerpo.de vici
ResponEliminauna abraçada
miquel
Ummmm, m'encanten, jo també els faig amb tempura i són boníssims.
ResponEliminaPetonets
No sabes las ganas que tengo de comer calcots.....los he visto en la television, en reportajes de viaje, en blogs.....y ahora tu lo describes y muestras.....que delicia!!.....Abrazotes, Marcela
ResponEliminahan d'estar tambe molt bons aixi!
ResponEliminaOhhh quins calçots!!! tenen un aspecte cruixent i deliciós!!
ResponEliminaMolts petons i gràcies per la teva vivita a Film & Food!
Mmmmmm... m'encanten els calçots de totes les maneres possibles, i així t'han quedat fantàstics!
ResponEliminaEm sembla una recepta d'aprofitament sensacional, potser fins i tot millor que els calçots del primer cop, je je je...
ResponEliminaBoníssims!! però com bé dius és difícil que en sobrin si no és per oblit!!
ResponEliminaNo podia ser que es fes malbé un paquet de calçots!. Els has vestit d'una forma molt elegant i molt ben acompanyats de la salsa corresponent!
ResponEliminaJo alguna vegada que els he fet arrebossadets els escaldo una miqueta abans, m'agrada aquesta manera d'aprofitar els que sempre sobren quan fas una calçotada!!!
ResponEliminaJo, que sóc de la comarca veïna del sud, el Baix Camp, també recordo calçotades des de sempre, abans de posar-se de moda i de fer-se'n als restaurants.
PTNTS
Dolça
Qué ricos!!. me he acordado de lo tanto que disfruté en Valls comiéndolos y lo deliciosos que estaban con la salsa. Creo que así rebozados tienen que estar buenísimos y quedan muy bien presentados sin ensuciar tanto en la mesa. Besos.
ResponEliminaBo, bo, bo de veritat!!
ResponEliminaPetons
Menos mal que habían quedado olvidados, o no hubieses podido hacer ésta espléndida receta.
ResponEliminaVaya presentación más chula!!
Mucha suerte en el concurso.
un beso
Una manera ben diferent de menjar calçots: diumenge que ve, que tenim calçotada familiar, en deixaré uns quants d'oblidats sense voler...
ResponEliminaCon esa casaca los vestistes de lujo.
ResponEliminaMuas!
bueno, aquí en Aragón en la franja también se comen muchos calçots, yo hasta hace quince días no los había probado y me encantaron con la salsa romesco. Tu segunda oportunidad también está deliciosa ;)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.blogspot.com
Ya es raro que sobren, pero así también están muy buenos. El año pasado hice unos cuantos en tempura.
ResponEliminaBesos.
¡Qué buena pinta! Me gustaría probarlos... pero no sé si aquí en Canarias se pueden encontrar. Investigaré...
ResponEliminaBesos
Nieves.
a mi gairebé m'agraden més arrebossats... els he menjat amb diversos vestits, com el japonès (tempura), però aquest vestit de soldat em sembla ue se li escau molt!
ResponEliminaTot i que m'agrada menjar els calçots a la manera tradicional, aquests amb camisa han de ser també bonissims.
ResponEliminapetons
Ara
se ven muy ricos. suerte. Bss.
ResponEliminaQuina pintassa aquests calçots. Puc imaginar-me el sabor, i m'encanta! Les verduretes arrebossades són la meva perdició. M'apunto aquests calçots!
ResponEliminaPetonts!
Quin bona idea per aprofitar els calçots!
ResponEliminaMe encantan los calçots! Para mi es como un manjar. Que pena que duren tan poco! Como vivo en un piso nosotros casi siempre los comemos al horno o en tempura, no es lo mismo que hechos a la manera tradicional pero tb están muy ricos!
ResponEliminaBesis!
Los probé hace poco en Barcelona los calçots en tempura y me gustaron casi mas que los tradicionales.
ResponEliminaSaludos
que buenos se ven asi, estoy deseando subir a ver a mi prima a barcelona para probarlos. besos
ResponEliminaEs ben cert que difícilment en sobren, però sempre sen poden coure uns quants més per fer aquesta bona recepta, això si, si ningú els troba abans , jejejeje
ResponEliminaUna abraçada
Ummm... a casa els calçots els volen a la brasa, pero clar no sempre tenim l'oportunitat de menjar-ne, aixi arrebossats a casa si que els voldren... i jo ja tinc l'excusa per menjar.ne la salsa...
ResponEliminauna abraçada
Una manera de tomar los calçots bien rica!!!! En casa no hay año que no hagamos una buena calçotada!!!! Buen fin de semana, besos
ResponEliminaMe apetece muchísimo este plato y es que nos tientas con cualquier receta :D
ResponEliminaBesos y feliz fin de semana.
Quan em sobren calçots sempre els faig arrebosats, són molt bons!
ResponEliminaAlça, Alfons! No hay mal que por bien no venga, jeje! És un mos deliciós, no ho dubto!! :))
ResponEliminaApuntem la recepta! ;)
Petonets i feliç setmana,
Marina
Cómo me gustaría disfrutar de tus calçots! Tendré que resignarme a probar tu receta con puerros, que es lo más parecido. Un abrazo.
ResponEliminaHola Alfons em dic Sílvia de Chez Sílvia i no et tenía control-lat, he arribat a tu per casualitat i penso que tens un blog fantàstic i que m´he perdut coses molt bones, axí que amb el teu permís vaig fer un ullada i em quedo.Salutacions!
ResponEliminaQuina recepta tan senzilla, però bona alhora. El més complicat que hi ha, i de tros, és aconseguir que sobrin calçots!
ResponElimina