I seguint amb receptes per aquest període post nadalenc, avui un plat de cullera, suau, de la bona cuina casolana de sempre, amb un petit toc de sofisticació, que el revesteix com si d'un d’alta cuina es tractés, .... diu el seu autor, Mario Sandoval, que és com el títol del seu llibre "Cocina para cualquier ocasión"... ja ens agradaria ja, Mario ...
Despatxeu:
- 1 kg. de coliflor
-150 gr. d’oli d’oliva verge extra
- uns 60 gr. de ceps
- unes fulles d’alfàbrega
-sal
Preparació
1- Renteu i talleu la coliflor. Coeu-la en una olla al foc amb força sal. Escorreu i tritureu-la, amb una mica de l’aigua de la cocció si fos necessària, per que quedi una mica densa però no espessa. Rectifiqueu de sal i afegiu-hi l’oli amb un rajolí fi, com si d’una maionesa és tractes. Reserveu-ho.
2- Talleu les fulles d’alfàbrega ben fines i poseu-les a marinar amb una mica d’oli d’oliva .
3- Lamineu els ceps, ben nets, i salteu-los a foc viu durant uns minuts amb una mica d’oli i sal .
Muntatge:
Serviu l’emulsió calenta , amb unes làmines de ceps al mig del plat i guarniu-lo amb unes gotes d’oli d’alfàbrega..... i gaudiu-ho de gust
.
He estat donant una ullada pel teu blog, en el qual acabo d'aterrar gracias al meu blog Alta cocina, i em sembla fantàstic. Bones receptes, millors presentacions, et seguiré d'aprop.
ResponEliminaAra.
Hola Alfons,
ResponEliminaFantàstica crema de coliflor, verdura que sembla bastant oblidada en les nostres dietes i que apart de bona acostuma a estar molt be de preu.
Salut,
Pepin
Que bé! Ja podré fer una altra recepta de coliflor!
ResponEliminaNomés la faig amb beixamel, gratinada amb Gruyère al forn i aquesta que ens presentes és una opció fantàstica! Segur que els nens també els hi agradarà! I els ceps... ohhhh els ceps... tant cars que són però tan bons!!!
Petons!
M'encanten les cremes i quan tinc coliflors a l'hort sempre en faig. Gracies per la recepta
ResponEliminaLes cremes també poden ser un plat de luxe, només cal presentar-les diferent i de forma vistosa, com aquesta que has fet tu.
ResponEliminaM'agraden les cremes i aquesta ha de quedar molt bona. Ara que ja no és temps de bolets, creus que es podria fer hidratant uns quants ceps secs?
ResponEliminaUna crema de coliflor molt suggerent amb l`acompanyament d`uns ceps, fabulosa
ResponEliminaPetons
Tinc de tot!!!!!
ResponEliminaLa veritat es que aquestes cremes a casa ens agraden molt, combinant diferents ingredients es poden aconseguir plats sofisticats... com aquest teu, m’encanta .
A més , tinc ceps que faig en conserva, tinc col-i-flor que justament he comprat avui i tinc un oli d’alfàbrega que també faig (de fet és conserva d’alfàbrega amb oli i aquest queda molt perfumat) o sigui que ….copiaré descaradament els ingredients i la presentació.
Un petó
hi ha gent que no li agrada la coliflor, però per als que ens agrada, una proposta deliciosa i ben presentada com sempre aquí.
ResponEliminaCremes de verdures... un plat sa i deliciós, aquest el faré!
ResponEliminaHola Ara !, jo també gràcies al teu comentari he trobat un enllaç directe amb el teu magnífic bloc, jo també et seguiré la pista.
ResponEliminaBona, saludable, inusual i econòmica, que més es pot demanar? veritat Pepin? i tens raó, la tindriem de tenir més en compte en la nostra dieta habiual.
Nuni, És una crema molt delicada que crec que ha de tenir molt bona acollida entre els més joves de la casa ... i els ceps, pels dies de més festa... però bons són els xampinyons ....
Ondia, Silvia!! amb coliflors de producció pròpia aquesta crema ja serà insuperable!!
Tens raó Gemma, quatre gotes fan que sembli molt més sugestiva i bona del que ja és.
I tant Glòria! i et quedarà bonisima, aquests que he fer servirt eren en conserva i... fantàstics, o sigui que no puc ni imaginar-me amb uns de frescos
Gracies Fem un Mos, celebro que t'agradi
Ya m'ho explicaràs Dolors, m'ha agradat el teu mètode de de conservar alfàbrega... jo també ho copiaré, descaradament !
Manel, si t'agrada la coliflor, tastasta-la, queda una crema molt fina amb un sabor molt subtil
Ja ens diràs que t'ha semblat, Anna.
Una abraçada a tots/es i gràcies pels vostres comentaris
Que estrany se'm fa veure una recepta teva en plat!!! em penso que no m'agrada la coliflor, però no ho tinc massa clar perquè em penso que no l'he tasta mai, però t'he de dir que la teva crema m'ha fet venir una salivera espectacular.
ResponEliminaTeniu raó amics vermells, he vist que és la primera recepta de plat fondo que penjo .... bé doncs, puc prometre i prometo! ...que en vindran més....
ResponEliminaUna abraçada!